Estudio de algunos yacimientos de arcilla de La Bisbal / A. Álvarez Pérez
Alvarez Pérez, Aureli


1970
Universitat de Barcelona. Departament de Cristal·lografia i Mineralogia, 1970
101 f. : taules, gràf. ; 30 cm
Bibliografia.

Pedreres, mines, pous i camins / Pitu Basart, coordinador
Costa, Teresa


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 18 (tardor-hivern 2010), p. 41-92 : il. (Dossier) 

Conté: El ventre de la terra / Pitu Basart ; La pedra i la calç / Elvis Mallorquí ; Punxó, escoda i buixarda / Pitu Basart ; Balliu, la música de les eines / Albert López Tauler ; Picapedrer i escultor / Pitu Basart ; Dinamitant la Morena / Jordi Turró ; Pedreres bisbalenques / Jordi Frigola i Arpa ; La calç quan era viva / Xavier Cortadellas ; Les mines de Mont-ras / Teresa Bonal, Nuri Sàbat ; Les terreres de Quermany / Miquel Martín ; Pedres, argiles i arenes / Judit Pujadó ; El clot dels terrissers / Carles Serra ; Els pous d'abans / Josep Maymí ; Quan tothom volia "aiga" / Joan Pinsach ; Joan Saurí, saurí de Tor / Salvador Vega ; La febre de l'or negre / Martí Cortadellas ; Nata com una patena / Marta Planellas ; Perfils.

El Molí de la Torre, de la Riera de Gaià, pioner en la producció de Blanc d'Espanya / Joan Boronat i Aixalà
Boronat i Aixalà, Joan


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 141-150 : il.

Aquest treball fa un recorregut, a través de la mateixa experiència, del procés de polvorització del carbonat de calci, conegut com a Blanc d'Espanya, al Molí de la Torre, de la Riera de Gaià. Es basa en l'experiència personal d'haver treballat al molí, el negoci familiar, durant el període de vuit anys. Explica l'origen d'aquest molí medieval, com va anar a parar a mans de la família Boronat i la transició de molí fariner cap als minerals, des de l'extracció del carbonat fins a la comercialització del producte. La trituració de la pedra, el refinament aconseguit amb les moles, l'energia hidràulica i elèctrica, els usos i aplicacions del Blanc d'Espanya, els mercats, el transport i un seguit de curiositats i anècdotes que donen a entendre una època i forma de treball, de la qual gairebé no en queden testimonis.

Mines i miners : Vall Fosca, Peramea, Sossís, Vilamitjana, Isona i Conca Dellà, Llimiana, Montsec de Meià, Coll de Nargó i Malpàs (1833-1975) / Eva Perisé, Miquel Bailac
Perisé Farrero, Eva


Tremp : Garsineu Edicions, 2022
341 p. : pral. il., map., plàn., taules ; 24 cm
Bibliografia. El llibre incorpora un codi QR que permet descarregar la base de dades amb les concessions mineres. A la pàgina 4 de la coberta: IDAPA . A la coberta: Vall Fosca publicacions.
ISBN 9788418806209

És un llibre producte d'una recerca sobre la història de gairebé un segle i mig d'activitat minera en aquestes zones del Pirineu. Aquestes concessions mineres (sobretot de carbó i minerals de coure, però també de cobalt, urani, or i petroli) es van explotar com un activitat de supervivència econòmica i social i com un negoci, que estava més en l'especulació per la venda de les concessions que no pas en l'extracció mineral. (Editorial) L'activitat minera va donar feina a homes -durant el franquisme hom podia treballar a la mina en lloc de fer el servei militar-, nens i dones, tot i que la femenina era una activitat menystinguda: una dona cobrava la meitat que un home. L'impacte social i econòmic d'aquestes explotacions va ser baix i, des del moment de la seva paralització, les mines van quedar abandonades i oblidades. (Editorial).

Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de La Noguera: des de Sant Esteve de La Sarga cap a Àger, Corçà i Fontdepou / Josep Maria Mata i Perelló, Joaquim Sanz Balagué
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Terra endins : revista de geologia, Núm. 336 (Abril 2013), 10 p.

En aquesta ocasió, tot el recorregut de l'itinerari es desenvoluparà entre els afloraments dels materials que formen part de la Serra del Montsec i també de la Serra de Monclús, als darrers trams de l'itinerari. La totalitat del recorregut de lïitinerari transitarà el Sistema Pirinenc, als sectors corresponents a la Unitat Central Sudpirinenca i a la Unitat del Montsec.

Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des del Port d'Àger a les mines de Corçà / Josep Maria Mata i Perelló
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Xaragall : revista de ciències de la Catalunya Central, núm. 441 (juny 2012), p. 1-8

Metalls pesants i vegetació : estudi d'un cas concret : les mines de galena i baritina de Mont-ràs / Diana Lledó Salvador
Lledó Salvador, Diana


1997
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències, 1997
133 f. ; 30 cm
Projecte de final de carrera de Ciències Ambientals. Text mecanoscrit.

Estudi de les mineralitzacions de l'àrea filoniana de Mont-Ras - Llofriu - Palafrugell (Baix Empordà) / Eduard Valls ; [dirigit per: Aurelio Álvarez]
Vall, Eduard


1983
Dirigida per: Alvarez, Aurelio. Universitat Autònoma de Barcelona. Unitat de Cristal·lografia i Mineralogia, 1983
64, [16] f. ; 30 cm
Tesina de llicenciatura. A coberta: Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Mineralotècnia.

Litomorfologia dels massissos de les Gavarres i de Begur [Microforma] / Carles Roque i Pau ; [dirigida per: Lluís Pallí i Buxó]
Roqué i Pau, Carles


Bellaterra : Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1994
Dirigida per: Pallí i Buxó, Lluís. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències, 1993
2 microfitxes : 48x, negatiu ; 11 * 15 cm + 1 fullet (8 p.) ; 18 cm (Tesis doctorals de la Universitat Autònoma de Barcelona) 
Tesi doctoral. Bibliografia.
ISBN 8479299681

Litomorfologia dels massissos de les Gavarres i de Begur / Carles Roque i Pau ; [dirigida per: Lluís Pallí i Buxó]
Roqué i Pau, Carles


1993
Dirigida per: Pallí i Buxó, Lluís. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències, 1993
2 vol. [516, 23, [16] f. de map. pleg]., relligat : il. ; 30 cm
Tesi doctoral. Document llistat, signat. Bibliografia.

Litomorfologia del massís de Begur / Carles Roqué i Pau ; [dirigit per: Lluís pallí i Buxó]
Roqué i Pau, Carles


1990
Dirigida per: Pallí i Buxó, Lluís. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències. Departament de Cristal·lografia i Mineralogia, 1990
151 p., relligat, [3] f. de map. pleg. ; 30 cm
Treball de recerca. Bibliografia. A portada consta: memòria de recerca realitzada en la Unitat de Geologia de l'Estudi General de Girona del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Marbres de Gualba : on es forgen els tresors / text i il·lustracions: Isaac Camps ; fotografies: Frederic Varela, Joan Rosell i Joan Astor



En: Vallesos. Santa Eulàlia de Ronçana, N. 25 (estiu-tardor 2023), p. 128-130 : il. (Patrimoni. Geologia) 

Potash Extraction and Historical Environmental Conflict in the Bages Region (Spain) / Santiago Gorostiza Langa
Gorostiza Langa, Santiago


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 61 (2014) , p. 5-16
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

L'extracció de potassa a la regió del Bages (Espanya) ha estat la causa d'importants impactes ambientals al llarg de la història recent, com a mostra la progressiva salinització dels rius Cardener i Llobregat. Recentment, diversos projectes que augmentaran la producció de salmorres i els runams de residus salins han estat anunciats. Seguint a Martínez-Alier, en el present article caracteritzo els conflictes al voltant de l'extracció de potassa i els seus impactes soci-ambientals com a conflictes de distribució ecològica, i proposo un acostament històric que tingui en compte els fluxos d'aigua, potassi i clor. Malgrat la importància del potassi com un nutrient imprescindible per al creixement dels vegetals, al costat del fòsfor i el nitrogen, els conflictes relacionats amb l'extracció de sals potàssiques han rebut relativament poca atenció. Per al present cas d'estudi, s'utilitzen dades estadístiques i fonts d'arxiu per a mostrar l'extracció de potassa en relació amb l'augment de la salinitat de l'aigua a Barcelona al llarg del segle XX. Es dedica especial atenció a les infraestructures tecnològiques desenvolupades per a donar una solució tècnica al problema de la salinització de les aigües, com el col·lector de salmorres o els filtres d'osmosi inversa, alhora que es destaquen les relacions de poder darrere de l'elecció d'aquestes tecnologies. L'acostament històric a aquest cas d'estudi mostra que la definició de les externalitats com a èxits en la transferència de costos, defensada per Martínez-Alier, resulta adequada per als costos econòmics relacionats amb la remediació ambiental de les mines del Bages, bàsicament coberts per fons públics.

La Mineria al terme general de Garcia (II) / A. Cot
Cot i Miró, Artur


En: La Foig. Garcia. Any XIII, Núm. 74 (juliol-agost 1996), p. 7

La Mineria al terme general de Garcia / A. Cot
Cot i Miró, Artur


En: La Foig. Garcia. Any XIII, Núm. 73 (maig-juny 1996), p. 10

Itinerario geológico a través del patrimonio geológico y minero entre Mequinenza, Almatret, Riba-Roja d'Ebre y la Pobla de la Massaluca (Baix Cinca, Baix Segre, Ribera d'Ebre y Terra Alta, Depresión geológica del Ebro) / Josep Maria Mata, Joaquim Sanz Balagué, Andrés Pocoví Juan, Jaume Vilatella
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Rodeno : revista de geología aragonesa, núm. 2 (2015)

En esta ocasión se realizará un itinerario localizado en un área muy pequeña, pero con unas connotaciones muy especiales: se trata de un recorrido por una cuenca lignitífera, por la Cuenca Lignitífera de Mequinenza. Ésta, como es conocido, se halla en la Depresión Geológica del Ebro, repartiéndose entre varias comarcas de Cataluña y de Aragón. Así pues, este recorrido transitará por varias de ellas: Bajo Cinca / Baix Cinca, Segrià, Ribera de Ebre y Terra Alta. La primera se sitúa en Aragón (entre las provincias de Huesca y Zaragoza); mientras que las otras tres se ubican en Cataluña (la primera en Lleida y las otras dos en Tarragona). Así, la Cuenca Lignitífera de Mequinenza y también el itinerario, se hallan situados en la Depresión Geológica de el Ebro, entre los afloramientos cenozoicos que forman parte de la denominada Formación Mequinenza. Una parte importante del recorrido, se va a dedicar a observar el rico Patrimonio Minero, generado tras casi 150 años de explotaciones mineras en esta cuenca, que aún ahora sigue en plena actividad. Sin duda alguna, la conservación, valorización y utilización de este patrimonio es un importante factor económico a tener en cuenta.

Itinerario geológico a través del patrimonio geológico y minero entre Mequinenza, Almatret, Riba-Roja d'Ebre y la Pobla de la Massaluca (Baix Cinca, Baix Segre, Ribera d'Ebre y Terra Alta, Depresión geológica del Ebro) / Josep Maria Mata
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Terra endins : revista de geologia. vol. XX, núm. 229 (juliol 2009), 12 p.

Recorregut geològic i mineralògic per les comarques de la Ribera d'Ebre i Terra Alta: des de Gandesa a Vinebre, Mora la Nova i a Miravet / Josep Maria Mata Perelló, Joaquim Sanz Balagué
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Algeps revista de geologia, núm. 627 (Abril 2013), p. 1-14

Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Ribera d'Ebre i del Baix Ebre: des de Mora la Nova a Miravet, Rasquera i al Perelló / Josep Maria Mata Perelló, Joaquim Sanz Balagué
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Xaragall : revista de ciències de la Catalunya central, núm. 2 (2015)

Itinerari realitzat el 12 d'abril de 2014. En aquesta ocasió, el recorregut de lïitinerari discorrerà, en la seva quasi totalitat pel Sistema Mediterrani (i més concretament per la seva sots-unitat més interna, la Serralada Prelitoral Catalana). Així, discorrerà pràcticament per aquesta sots-unitat geològica, entre les localitats de Rasquera (Ribera d'Ebre) i del Perelló (de la del Baix Ebre). Tot i així, al primer tram del recorregut, entre Mora d'Ebre i Rasquera (dintre de la comarca de la Ribera d'Ebre), el recorregut transitarà per una altra sots-unitat del Sistema Mediterrani, concretament per la Depressió de Mora. Així doncs, el recorregut de lïitinerari s'iniciarà a la Depressió de Mora, per la qual es circularà, molt breument, entre les localitats de Mora d'Ebre, Miravet i Rasquera, dintre de la comarca de la Ribera d'Ebre. Tot i així, en bona part d'aquest recorregut, ja es circularà també per les immediacions de la Serralada Prelitoral Catalana. A partir de Rasquera i fins a la fi del recorregut al Perelló, ja es circularà exclusivament per la Serralada Prelitoral Catalana. Per altra banda, el recorregut s'iniciarà a la localitat de Mora d'Ebre, dintre de la comarca de la Ribera d'Ebre. Per ella es circularà fins a Rasquera, tot i que en fer la fillola de Benifallet, s'haurà penetrat momentàniament a l Baix Ebre. Més endavant, en arribar al Perelló es penetrarà definitivament a la comarca del Baix Ebre.

Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Baix Ebre i de la Ribera d'Ebre: des del Perelló a l'antic circuït de Calafat i a Tivissa / Josep Maria Mata Perelló, Joaquim Sanz Balagué
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Xaragall : revista de ciències de la Catalunya central, núm. 3 (març 2015 )

Itinerari realitzat el 2 de febrer de 2014. En aquesta ocasió, es realitzarà un recorregut geològic a través de diferents indrets de la Depressió Geològica de l'Ebre; i més concretament pels sectors corresponents a la seva Depressió Central. Així, tot el recorregut transitarà entre afloraments dels materials terciaris (de l'Eocè i de l'Oligocè) i quaternaris que reblen aquesta depressió. Així, el recorregut l'iniciarem entre els afloraments cenozoics de la Formació Artés, situada al trànsit de l'Eocè a l'Oligocè, dintre de lïanomenat Complex Lacustre de l'Anoia (que trobarem entre Jorba i les immediacions de Sant Martí de Tous) i el finalitzarem entre els afloraments de la Formació Tàrrega, ja dintre de l'Oligocè, integrant del Complex Lacustre de la Segarra (que trobarem fonamentalment entre les immediacions d'Aguiló i la Panadella). Per altra banda, quasi la totalitat del recorregut transitarà per la comarca d'Anoia, integrant de la Catalunya Central. Tot això a excepció dels voltants d'Aguiló, per on es transitarà per la Conca de Barberà (encara que per la Baixa Segarra); i també pels voltants de Bellmunt de Segarra (situat dintre de la comarca de la Segarra).